Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

diumenge, 15 de gener de 2012

Qui calla atorga


Al meu poble, Sueca, diuen que qui calla atorga és a dir, que amb el silenci per resposta, per paraula, per diàleg està d’acord amb alguna conducta poc decorosa, amb algun fet determinat davant el qual convé callar i atorgar, estar d’acord tot i que siga injust.
I últimament, el silenci, el callar i atorgar està molt present en aquesta societat nostra. Molts personatges públics que estan d’actualitat en les darreres setmanes o mesos callen i atorguen.
La nòmina és llarga i podria ser interminable però citaré alguns casos, Rajoy calla, el Rey calla, la Reina calla, la Infantita calla, la Justícia calla, Mas calla, Camps calla… Podria continuar però no paga la pena embrutar les tecles del portàtil escrivint noms pocs decorosos. Callen i atorguen; o parlen i menteixen que és el mateix. Ja ho deia Joan Fuster en un dels seus aforismes: “ Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.”
I a sobre pretenen que ens creiem les seues mentires, descarades mentires, podrides mentires, fastigoses mentires. El problema és que gran part de la societat se’ls escolta i fa el mateix, calla i atorga. Si no eixim tots al carrer i fem escarni públic de les seues mentires, dels seus silencis, de les seues conductes criminals… continuaran fent el que els donarà la gana. A més a més, recordeu una cosa, ells sempre eixiran guanyant com fins ara.
En la nostra mà està canviar aquest món i fotre fora tota la brutícia i totes les escombraries que ara per ara porten el rumb de la nostra barca. Com escrivia Espriu: 
“Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.
Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?”
Dies de revolució a París

divendres, 13 de gener de 2012

MANIFEST EN DEFENSA DEL MESTRE I DE L'ESCOLA PÚBLICA


Refaig  i adapte a la meua manera i a les meues circumstàncies un manifest que fa molt de temps vaig llegir per internet i que una bona amiga suecana ha publicat fa no res al seu mur del Facebok. Ací el teniu:

Sóc mestre, sense por i sense complexos. Estic orgullós de ser-ho perquè sempre ho he volgut ser, sóc un mestre vocacional. Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directa bastant dens. Treballe en l'institut i fora d'ell, caps de setmana inclosos i la gent no ho sap, però a mi no m'importa.

Sóc mestre i no discutisc els dies de descans dels bombers, ni dels funcionaris de presons. Quan vaig al metge no li discutisc el seu diagnòstic, només espere i desitge que em cure. Quan vaig per l'autovia, conduïsc amb plena confiança perquè la va dissenyar un enginyer de camins. Visc tranquil amb la meua dona i la meua filla al pis, que en el seu moment el va fer un obrer.

I vosaltres , qui sou? Com s'atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?

Sóc mestre i ensenye cada dia als meus alumnes, els arreplegue amb alegria i aprenc d'ells molt. Alguns pares no són capaços d’aguantar els seus fills ni dues hores.

I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?

Sóc mestre i treballe cada dia amb persones sensibles i fràgils. Intente ensenyar-los a treballar, a esforçar-se, a tenir dignitat, a compartir, a respectar, a pensar i reflexionar per fer un món millor...

I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?

Em baixen el sou, me'l congelen, me'l tornen a baixar, m'incrementen el nombre de xiquets per aula, no em paguen les vacances, faig hores i quilòmetres de viatge a l'institut i de tornada a casa tots els dies... Però cada dia vaig a treballar a gust i content.

Però vosaltres, qui us penseu que sou?
L'Escola d'Atenes de Raffaello Sanzio