Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

dijous, 9 de febrer del 2012

Quina vergonya, Sepharad!


I de sobte, un bon dia el sol va eixir per l’horitzó i el món estava tot al revés. Els corruptes, els lladres i assassins de memòries eren exonerats dels seus delictes, i els que els havien perseguit i jutjat eren condemnats a l’ostracisme i l’oblit. Els que més tenien i guanyaven sembraven de sal els països on manaven, i el poble pagava els seus excessos sense gaires objeccions perquè els objectors i els insubmisos eren esborrats de la societat. Quina vergonya que em fas Sepharad! 
I París continuava sent una festa...
La Deesa grega Nèmesi castigava aquells que no obeïen a les persones que manaven...