Refaig i adapte a la meua manera i a les meues circumstàncies un manifest que fa molt de temps vaig llegir per internet i que una bona amiga suecana ha publicat fa no res al seu mur del Facebok. Ací el teniu:
Sóc mestre, sense por i sense complexos. Estic orgullós de ser-ho perquè sempre ho he volgut ser, sóc un mestre vocacional. Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directa bastant dens. Treballe en l'institut i fora d'ell, caps de setmana inclosos i la gent no ho sap, però a mi no m'importa.
Sóc mestre i no discutisc els dies de descans dels bombers, ni dels funcionaris de presons. Quan vaig al metge no li discutisc el seu diagnòstic, només espere i desitge que em cure. Quan vaig per l'autovia, conduïsc amb plena confiança perquè la va dissenyar un enginyer de camins. Visc tranquil amb la meua dona i la meua filla al pis, que en el seu moment el va fer un obrer.
I vosaltres , qui sou? Com s'atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Sóc mestre i ensenye cada dia als meus alumnes, els arreplegue amb alegria i aprenc d'ells molt. Alguns pares no són capaços d’aguantar els seus fills ni dues hores.
I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Sóc mestre i treballe cada dia amb persones sensibles i fràgils. Intente ensenyar-los a treballar, a esforçar-se, a tenir dignitat, a compartir, a respectar, a pensar i reflexionar per fer un món millor...
I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Em baixen el sou, me'l congelen, me'l tornen a baixar, m'incrementen el nombre de xiquets per aula, no em paguen les vacances, faig hores i quilòmetres de viatge a l'institut i de tornada a casa tots els dies... Però cada dia vaig a treballar a gust i content.
Però vosaltres, qui us penseu que sou?
Sóc mestre, sense por i sense complexos. Estic orgullós de ser-ho perquè sempre ho he volgut ser, sóc un mestre vocacional. Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directa bastant dens. Treballe en l'institut i fora d'ell, caps de setmana inclosos i la gent no ho sap, però a mi no m'importa.
Sóc mestre i no discutisc els dies de descans dels bombers, ni dels funcionaris de presons. Quan vaig al metge no li discutisc el seu diagnòstic, només espere i desitge que em cure. Quan vaig per l'autovia, conduïsc amb plena confiança perquè la va dissenyar un enginyer de camins. Visc tranquil amb la meua dona i la meua filla al pis, que en el seu moment el va fer un obrer.
I vosaltres , qui sou? Com s'atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Sóc mestre i ensenye cada dia als meus alumnes, els arreplegue amb alegria i aprenc d'ells molt. Alguns pares no són capaços d’aguantar els seus fills ni dues hores.
I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Sóc mestre i treballe cada dia amb persones sensibles i fràgils. Intente ensenyar-los a treballar, a esforçar-se, a tenir dignitat, a compartir, a respectar, a pensar i reflexionar per fer un món millor...
I vosaltres, qui sou? Com us atreviu a dir que treballe poc i mal i cobre molt?
Em baixen el sou, me'l congelen, me'l tornen a baixar, m'incrementen el nombre de xiquets per aula, no em paguen les vacances, faig hores i quilòmetres de viatge a l'institut i de tornada a casa tots els dies... Però cada dia vaig a treballar a gust i content.
Però vosaltres, qui us penseu que sou?
 |
| L'Escola d'Atenes de Raffaello Sanzio |
L´aspiració de tot mestre és poder "pintar" una SCUOLA DI ATENE...segurament omplir-la de tots els filòsofs (en aquest cas alumnes)...però recordant l´ideari de Juli: Fe i raó poden anar juntes? De quina fe estem parlant? De quina raó?
ResponEliminaPreguntem a Plató i Aristòtil (aquells dos del centre)....