Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

diumenge, 15 de gener del 2012

Qui calla atorga


Al meu poble, Sueca, diuen que qui calla atorga és a dir, que amb el silenci per resposta, per paraula, per diàleg està d’acord amb alguna conducta poc decorosa, amb algun fet determinat davant el qual convé callar i atorgar, estar d’acord tot i que siga injust.
I últimament, el silenci, el callar i atorgar està molt present en aquesta societat nostra. Molts personatges públics que estan d’actualitat en les darreres setmanes o mesos callen i atorguen.
La nòmina és llarga i podria ser interminable però citaré alguns casos, Rajoy calla, el Rey calla, la Reina calla, la Infantita calla, la Justícia calla, Mas calla, Camps calla… Podria continuar però no paga la pena embrutar les tecles del portàtil escrivint noms pocs decorosos. Callen i atorguen; o parlen i menteixen que és el mateix. Ja ho deia Joan Fuster en un dels seus aforismes: “ Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.”
I a sobre pretenen que ens creiem les seues mentires, descarades mentires, podrides mentires, fastigoses mentires. El problema és que gran part de la societat se’ls escolta i fa el mateix, calla i atorga. Si no eixim tots al carrer i fem escarni públic de les seues mentires, dels seus silencis, de les seues conductes criminals… continuaran fent el que els donarà la gana. A més a més, recordeu una cosa, ells sempre eixiran guanyant com fins ara.
En la nostra mà està canviar aquest món i fotre fora tota la brutícia i totes les escombraries que ara per ara porten el rumb de la nostra barca. Com escrivia Espriu: 
“Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.
Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?”
Dies de revolució a París

2 comentaris: