Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

dilluns, 7 de novembre de 2011

Un café


És un estigma que em persegueix des que un bon dia el meu amic Vicent que vivia al Carrer Arts i Oficis ( si la meua memòria no em falla) a València capital, mentre estudiava medicina, em va descobrir el meravellós món del bon café.
A la cantonada d’aquell carreret hi havia una cafeteria molt xicoteta que cada setmana oferia una varietat de café a 100 pessetes. I amb 100 pessetes, entre altres, vaig provar el considerat millor café del món, el Jamaica Blue Mountain. Allí demanaves un café i sense cap més  pregunta que el que volies prendre, el cafeter et servia un bon café i punt.
Però ja fa anys i panys que quan vaig a algun lloc i demane un café, el 99 per cent   de cambrers que es pensen i es volen fer molt eficients sempre em pregunten el mateix: “Sol?” La meua resposta normalment sempre sol ser un “sí” sec i rotund perquè quan me la fan m’entra per dins una picor, una ràbia continguda que em faria soltar-los quatre paraules malsonants, però mai ho faig. Alguna vegada però he respost que sol no, acompanyat d’una cullereta, el plateret i sucre.
El que jo em pregunte és el següent:  si només vols beure un café, solament un café, amb què se suposa que hauria  d’anar acompanyat? Amb una mica de llet? Llavors no demanaria un café sinó un tallat; amb més llet? Demanaria un café amb llet; amb gel? Demanaria un café amb gel; amb qualsevol licor? Llavors demanaria un cigaló, un trifàsic… Llavors per què et pregunten si el vols sol? És evident que només vols un café i punt, sense preguntes, sense respostes. Com a molt el vols prendre acompanyat amb la bona companyia d’un llibre, un periòdic o de la teua parella.


2 comentaris:

  1. A Praga, vaig descobrir les "kavarnas" praguenses, tot un luxe. Allà, en un precari anglès demanàvem un cafè i l´únic que et preguntaven era si gran o petit.
    El primer cafeter de Praga va ser Georgius Deodatus Damascenus, un comerciant arribat de Damasc.Al costat del Moldava va obrir la seva primera kavarna amb un entusiasme infinit.Gràcies Georgius, des de llavors han anat proliferant i et recomano que si un dia hi vas /aneu portis també una llibreteta i un bolígraf per a assaborir-ne la cultureta que s´hi respira en aquests llocs tan acollidors:Café Franz Kafka, Café de parís,Café teatre Kafárna...Tota una cultura del cafè!

    ResponElimina
  2. Les coses bones perduren amb el pas del temps, gràcies per recordar-me eixos moments... Una abraçada forta...

    ResponElimina