Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

dimecres, 12 d’octubre del 2011

La rateta que agranava l'escaleta


Hi havia una vegada una rateta que cada dia agranava l’escaleta i un dia es va trobar un dineret.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro ametlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta? I si l’inverteixo en educació o sanitat? I si em compro un tanc, una bandera ben gran, una cabra, uns fusils i uns soldats de plom? Llavors podré fer una desfilada ben bufona i sorollosa. Sí, sí, faré una desfilada ben bonica i bufona.
I així ho va fer. En lloc d’invertir el dineret en educació o en sanitat, la rateta que cada dia agranava l’escaleta es va comprar tot el que havia pensat i va fer una desfilada  nacional ben bonica, bufona i sorollosa.
I així va ser que va arribar el dia que es va fer la desfilada militar de soldats de plom, tancs, una bandera ben gran i una cabra i la rateta s’ho va mirar tot ben pagada i orgullosa.
I mentre això passava les escoles  tenien més alumnes, menys professors i menys recursos, tan pocs que els mateixos professors havien de portar de casa seua clips, post-its, esborradors, bolígrafs… I als hospitals i centres d’atenció primària es tancaven quiròfans, s’allargaven les llistes d’espera, s’acomiadaven infermeres i metges…
Però la rateta que cada dia escombrava l’escaleta estava ben contenta d’haver invertit el dineret en una desfilada militar, una desfilada militar ben gran, ben important, ben pomposa i sorollosa. I la rateta i el poble ben contents que estaven.
I vet ací un gos i vet ací un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
  Ps: I alguns encara feien creure que nugaven els gossos amb llonganisses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada