Deixe oberta la porta de la suspicàcia perquè pugues entreveure’t a tu mateix en un doble joc d’espills. Qui és qui a cada banda de l’espill? Tu o jo? Jo o tu? Els dos alhora? O , cap dels dos?
Què és sinó una porta oberta? Una finestra que s’obri de bat a bat davant teu malèvolament perquè mires encuriosit una possible imatge esfereïdora de tu mateix que ni tan sols coneixies.
 |
| Porta oberta a l'infinit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada