Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Una filada de formigues s’enfilen cap a l’infern



Una llarga filada d’exhibicionistes que excedia resplendentment la normalitat portava un moixó per a la seua fertilització en el negre forat de la muntanya d’ametistes de la qual sols quedava una fina capa de sorra que s’havia ensorrat amb el pas ràpid però lent de les formigues que pujaven rectes cap a l’infern.

El capellà de Paipanya i Picorta brandava llànguidament la llarga cua mentre que la preponderant Natàlia baixava i pujava picotejant l’esforçat electrode. 

Sobtadament, caigué l’odiosa tovallola damunt d’un irreligiós serial de televisió en el qual un gran rellotge testificava la seua impunitat davant el tribunal fent un estèril tic-tac.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, el taverner somnia amb un gran mosquit inflat de sang i devorat àvidament per un milió de formigues i, oblida que la història compta amb grans pomerars carregats d’històries i d’un futur ple de maduixes assajant una seqüència de la pel·lícula “Norwegian wood”.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac. La colometa vola sola al damunt de la Plaça del Diamant.


                                                    

1 comentari:

  1. Fusió d´influències....ai! formigueta. Endavant!Per cert jo també tinc un bloc: http://pessicsdepoesia.blogspot.com

    ResponElimina