Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Nemini Parco


Com de capriciós és el destí. Ahir eres Déu i et mostraves al món sencer valent i desafiant, avui una rata que fuig i s’amaga per les  clavegueres; ahir tenies tots els diners que volies i més, avui ja no tens res; ahir vesties sumptuosament i estrident, avui quatre parracs ensagnats són el teu uniforme del dia i et serveixen d’única protecció en la darrera desfilada militar que protagonitzaràs; ahir mataves i decidies assassinats, avui t’han assassinat a tu.
Quan pensaves que amb les teues mans decidies el futur i present d’un poble, aquest poble t’ha jutjat, condemnant i executat en un judici sumaríssim i t’han arrabassat el bé més preuat que tenies i que no sabies, la teua vida.
Quins darrers moments més angoixants que havies de viure sabent el destí que t’esperava entre tota aquella gent que cridava i t’empenyia cap el mateix final que tu vas enviar a molts, la Mort.


Sic transit gloria mundi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada