Pensaments casuals i causals d'un entre tants

Pensaments casuals i causals d'un entre tants

diumenge, 9 d’octubre del 2011

PARADISOS PERDUTS


El Paradís hagué de ser un avorriment insostenible; sinó no s’explica que Adam i Eva feren tot el possible per ésser expulsats.
D’aquest fet l’home mai s’ha pogut recuperar; sempre ha tingut en la ment aquella “edat d’or” en la qual tot era oci, divertiment, no treballar, portar fulles de parra a les parts impúdiques perquè Dèu nostre senyor no s’ofengués, tot el menjar possible a l’abast… I ara que no pot gaudir d’aquests “plaers”, els enyora; però més que enyorar-los, enyora aquest “Paradís” en el qual hauria pogut dur una vida millor, sense més preocupacions que les imposades per la pura fisiologia humana. Però Adam i Eva s’avorrien sinó què feien parlant amb una serp quan tothom sap que les serps no parlen, ni tampoc ofereixen pomes per menjar?
En l’hipotètic cas que retornàrem a aquesta idíl·lica Arcàdia que fou el Paradís terrenal judeocristià estaríem unes setmanes molt bé, uns mesos també,no ho dubte però a la llarga, faríem el mateix que van fer Adam i Eva.
“Ociosos, o ens avorrim o ens divertim” deia Joan Fuster. La paradoxa és tan real com la vida mateixa (de fet la vida també ho és); quan gaudim de l’oci, acabem no sabent què fer, i o ens divertim o ens avorrim, dues possibilitats ben contradictòries.
Per això quan tenim temps lliure, temps d’oci, el que fem és viatjar, veure una pel·lícula, fer un puzzle, llegir… tot amb l’únic objectiu de mantenir l’oci ocupat,el volem enganyar perquè no ens presente el seu amic l’avorriment.
Al final, alguns s’han de conformar amb l’enyorament del paradís que un bon dia vam perdre i, no oblidem que tots els paradisos són paradisos perduts.
Cacciata dei progenitori dall'Eden. M. Buonarroti

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada